7Canibales
Els Bastards
Cuines
Revista de Girona
Venerable Congregació dels Dolors
Besalú


Space: the final frontier...
Background Illustrations provided by: http://edison.rutgers.edu/
Manel Mir, Josep Lluís Berdonces a la @LLIBRERIA22 presentant “Un món de fades i follets”, editat per @Viena_Edicions  (à Llibreria 22 )

Manel Mir, Josep Lluís Berdonces a la @LLIBRERIA22 presentant “Un món de fades i follets”, editat per @Viena_Edicions (à Llibreria 22 )

Final de temporada: Patata i col aixafada a la manera de Besalú amb cansalada de Canapost fregida i alls tendres de les Hortes de Santa Eugènia, a Girona.


#food #foodspoting #yummy #tiberis #tiberius #xefla #xefles 
#ig #igers #insta #instagood #instagramer #populars #clubsocial #onlyiphone #iphonesia #iphoneonly #fotodeldia #picoftheday #picture #photooftheday  (à Montjuïc)

Final de temporada: Patata i col aixafada a la manera de Besalú amb cansalada de Canapost fregida i alls tendres de les Hortes de Santa Eugènia, a Girona.


#food #foodspoting #yummy #tiberis #tiberius #xefla #xefles
#ig #igers #insta #instagood #instagramer #populars #clubsocial #onlyiphone #iphonesia #iphoneonly #fotodeldia #picoftheday #picture #photooftheday (à Montjuïc)

…I per postres?
Hiperpostres!
SubstrArt d’Eat-Art de Xavier Escribà + Pere Arpa a @FundaCoromina

#food #foodspoting #yummy #tiberis #tiberius #xefla #xefles 
#ig #igers #insta #instagood #instagramer #populars #clubsocial #onlyiphone #iphonesia #iphoneonly #fotodeldia #picoftheday #picture #photooftheday  (à Espai Eat Art Lluís Vilà Banyoles Plaça Major)

…I per postres?
Hiperpostres!
SubstrArt d’Eat-Art de Xavier Escribà + Pere Arpa a @FundaCoromina

#food #foodspoting #yummy #tiberis #tiberius #xefla #xefles
#ig #igers #insta #instagood #instagramer #populars #clubsocial #onlyiphone #iphonesia #iphoneonly #fotodeldia #picoftheday #picture #photooftheday (à Espai Eat Art Lluís Vilà Banyoles Plaça Major)

"Llonganissa de Vic", una disputa que ve de lluny

La disputa sobre la denominació Llonganissa de Vic ve de molt lluny i vaig dir-hi la meva fa anys, anys després d’haver conegut en Pau Arboix i arran d’una resolució judicial que li donava la raó. 

Doncs el mes de maig del 2010, en el número 105 del Descobrir Cuina vaig publicar un article sobre les excel·lències de la Llonganissa de Vic, com la que ha fet anys i panys Casa Sendra a quatre passes de la majestuosa plaça de Vic. 

Aprofito ara per tornar-la a publicar arran de l’anunciada voluntat de Pau Arboix de tancar Casa Sendra, després d’haver estat multat amb 30.000 euros pel xoc d’interessos amb la normativa europea sobre les Indicacions Geogràfiques Protegides, que li impedeix etiquetar el seu producte com a “Llonganissa de Vic” si no forma part d’una IGP a la qual no vol pertànyer per desacords amb la normativa. I penso que si en formés part, tots hi guanyaríem.

Ja sabeu que hem fet un manifest que trobareu si cliqueu aquí i que us hi podeu adherir, mitjançant l’enviament d’un correu amb el vostre nom, professió i DNI a salvemllonganissa@gmail.com

El vaig titular “Llonganissa de Vic, feta a Vic”

Sóc d’un país, on ens agrada menjar la llangonissa amb brunyols. O amb tortell entorxat. El contrast del dolç anisat amb el salat empebrat és explosiu. Els brunyols/bunyols no han de ser oliosos, ni tampoc massa flonjos ni excessivament durs. El tortell anisat amb més swing, el més amorós, è d’Olot. La  llonganissa ha de ser perfecta. Per començar ha de tenir el punt de sec just: no pot semblar carn crua; ni ser una menja eixarreïda, difícil de mastegar, no pot retirar a una sola seca amb sal, pebre i records trists. 

Segons la maduresa i el budell —el prim llangonisser o el cular i el semicular, més amples— on s’ha embotit la llonganissa, el tall ha de ser fi, translúcid o més gruixut. Hi ha d’haver la quantitat suficient per omplir de plaer la boca. Si la llonganissa no és bona, és carronya. Malaguanyada carn, malaguanyades espècies, malaguanyat budell. Aquella feinada! Aquella dedicació! Tot per res. 

He tastat llangonisses esplèndides per tot el país, de l’entrada del call de la Bisbal d’Empordà, del carrer Major de Besalú, de la carretera a Banyoles, del Mallol, d’Olot i de Bianya. La llonganissa de més anomenada comercial és la de Vic. Es caracteritza pel diàmetre enorme de la tripa embotida. 

La llonganissa de Besalú no és de Vic. Per molt que s’hi esforcin els grans carnissers besaluencs per fer-la com els vigatans i, ep! al revés, els separen setanta-un quilòmetres. La llonganissa de Vic és la que fan a Vic, no pas a Besalú, a Olot o a Camprodon, l’elaborin artesans carnissers i xarcuters o industrials. 

Extingit el porc català, una raça autòctona del tronc cèltic, per l’entrada de les races Large White i Landrace, molt especialitzades per a la producció intensiva i el creixement ràpid, durant el desarrollismo, a la carn de porc de Vic s’hi mesclava fins a un divuit per cent de toro o bou de llaurar, aleshores més car que el porc, amb l’objectiu de llimar els defectes del greix ibèric. Sí, en efecte, feien servir greix de porc ibèric. Afortunadament, el greix que fa bo el pernil, que li aporta aquell sabor inigualable, és el que impedeix que la llonganissa d’ibèric pagui la pena. El greix de porc ibèric té el punt de fusió baix i, en el pastat, fa llefiscosa la massa i, un cop embotida, evacua malament la humitat. És a dir, no asseca bé. I, com que no asseca bé, la llonganissa surt àcida. I, per adobar-ho, al cap de dos anys, encara podria ser tova. Vet aquí que molts embotits ibèrics s’adobin amb pebre vermell i all, que tapen força els defectes. La sal i el pebre llueixen la curació, no emmascaren. 

Pau Arboix, propietari de Casa Sendra des del 1975, va ser el primer a desterrar la carn de bou de la llonganissa industrial de Vic. De fet, avui, de tot el llonganissam vigatà, Can Sendra, és el que té més anomenada en el cercles gastronòmics internacionals. Malgrat això, Sendra, que des del 1849 produeix  Llonganissa de Vic i ho lluu a l’etiqueta, no pertany a la IGP Llonganissa de Vic. «No vull compartir un label amb fabricants de procedències geogràfiques diverses i que es permeti l’ús d’additius impropis de l’elaboració tradicional.» Aquesta posició li va costar sancions i maldecaps administratius i econòmics. Va acabar als tribunals: la sentència 79/2010 del Jutjat contenciós-administratiu número 14 de Barcelona li permet fer ús de l’indicatiu Llonganissa de Vic a les seves etiquetes, com fa des de 150 anys abans del naixement de la indicació geogràfica protegida. 

Coca de llardons i tortell amb swing de Can Canbasseres. Un esmorzar ben bé d’#Olot.
#food #foodspoting #yummy #tiberis #tiberius #xefla #xefles 
#ig #igers #insta #instagood #instagramer #populars #clubsocial #onlyiphone #iphonesia #iphoneonly #fotodeldia #picoftheday #picture #photooftheday
#igerscatalunya #igersCatalonia #CAT #CatalunyaExperience #Catalunya #Catalonia 
#girona #igersgirona

Coca de llardons i tortell amb swing de Can Canbasseres. Un esmorzar ben bé d’#Olot.
#food #foodspoting #yummy #tiberis #tiberius #xefla #xefles
#ig #igers #insta #instagood #instagramer #populars #clubsocial #onlyiphone #iphonesia #iphoneonly #fotodeldia #picoftheday #picture #photooftheday
#igerscatalunya #igersCatalonia #CAT #CatalunyaExperience #Catalunya #Catalonia
#girona #igersgirona

Manifest per evitar que es perdi la llonganissa de Casa Sendra

Arran de la voluntat de Pau Arboix de tancar Casa Sendra, la llonganissa de Vic més reconeguda arreu del món, amb els companys Pep Palau i Josep Sucarrats impulsem un manifest per defensar aquesta marca establerta el 1849 a la ciutat de la plana com a patrimoni gastronòmic universal; penseu que l’hem trobada a Harrods, a Londres, i a Fauchon, a París, com veieu a la foto. El propietari de la reputada casa d’embotits ha decidit tancar l’empresa després d’haver estat multat amb 30.000 euros pel xoc d’interessos amb la normativa europea sobre les Indicacions Geogràfiques Protegides, que li impedeix etiquetar el seu producte com a “Llonganissa de Vic”, tot i ser-ne un dels pocs que la produeix al centre de la capital d’Osona, ja que si no forma part d’una IGP a la qual no vol pertànyer per desacords amb la normativa.

Les persones que estiguin d’acord amb el manifest i s’hi vulguin adherir, han d’enviar un correu electrònic a salvemllonganissa@gmail.com indicant-hi el seu nom i cognoms, professió i DNI.

A continuació, us deixo amb el manifest:

1) La llonganissa que elaborava Pau Arboix, amb les marques Casa Sendra i Bofill gaudeixen d’un prestigi I d’una història que avalen.

2) Les llonganisses de Casa Sendra reuneixen tots els requisits d’autenticitat I qualitat I són, en opinió de prescriptors gastronòmics I de consumidors, un producte d’excel·lència.
3) Així mateix, la llonganissa de Casa Sendra és, de ple dret, un producte local I del patrimoni culinari de Vic.
4) La ubicació de la fàbrica I de l’assecador en ple centre de Vic, li afegien uns atractius dignes de ser preservats.
5) La pròpia llonganissa I l’espai on es produïa li confereixen caràcter de recurs turístic a tenir en compte.
Per tot plegat, pensem que des de les administracions públiques s’ haurien hagut d’esmerçar tots els esforços per evitar aquesta trista I lamentable desaparició I la pèrdua irreparable que suposa per la gastronomia, els productes locals, la xarcuteria I el turisme de Catalunya.
Per això mateix, demanem a Pau Arboix que repensi la seva decisió, perquè afecta el patrimoni gastronòmic i el deixa orfe d’un producte universal
Instem als poders públics a intentar salvar la llonganissa de Vic elaborada des de fa més d’un segle sota les marques esmentades.
Si vols adherir-te al manifest, envia un correu amb el teu nom, professió i DNI a salvemllonganissa@gmail.com
image